Blog

Somatemps, la força de xoc de l'espanyolisme a Catalunya

  • Publicado en Blog

El dia 10 d'octubre es publicava a Nació Digital l'article L'espanyolisme diví que ve d'on sempre, obra de Bernat Ferrer i Jordi Borràs. El text que teniu a continuació és complementari al text citat i pretén donar més dades sobre Somatemps, una de les organitzacions estudiades.

El think tank unionista

Darrere d'aquest joc de paraules entre «hi som a temps» (d'aturar l'independentisme) i el sometent català (organització paramilitar d'autodefensa civil), s'hi amaga una entitat constituïda a la vila de Santpedor (poble natal del president fundador, Josep Ramon Bosch) a les acaballes de 2013. L'associació es defineixen com «una agrupació de persones d’origen social i ideològic divers, però que comparteixen una mateixa preocupació: la manipulació de la història de Catalunya amb finalitats polítiques». Entre les seves funcions hi destaca «la vocació d’aportar elements sòlids de pensament i reflexió històrica per redescobrir la catalanitat hispànica, que trenqui el discurs maniqueu del secessionisme».

Concentració de Somatemps davant del Parlament. A l'esquerra, el regidor de PxC Alberto Sánchez, a la seva dreta Javier Barraycoa

Somatemps neix amb intenció d'esdevenir el think tank del nacionalisme espanyol a Catalunya i reuneix entre els seus impulsors i membres destacats, personalitats i acadèmics diversos, entre els quals hi destaca el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, els professors de la Universitat Abat Oliba-CEU, Javier Barraycoa i Jordi Cabanes (suposat president de l'associació) o el també historiador i biòleg Josep Alsina que n'és el vicepresident i que ha fet les funcions de portaveu de l'entitat en nombroses ocasions. Des de principis de 2014 han realitzat diversos actes entre els que destaquen la concentració feta davant de TV3 —per denunciar la «deriva secessionista» de la televisió catalana—, la protesta a les portes del simposi «Espanya contra Catalunya», i la concentració feta aquest juliol a les portes de la seu de CiU a Barcelona per denunciar «la casta nacionalista de Catalunya representada per la família Pujol» i també la concentració del 26 de setembre d'enguany a les portes del Parlament durant la compareixença de l'expresident Pujol a la cambra catalana. A més cal ressaltar l'acte fundacional de Somatemps que es va fer el passat abril al monestir de Poblet i el congrés de «Catalanitat Hispànica» realitzat a Ripoll durant el mes de juliol i l'últim acte on se'ls ha pogut veure fa molts pocs dies: la manifestació que va desembocar a l'acte principal del 12 d'octubre d'enguany organitzada per Societat Civil Catalana. Subjectant la pancarta de la capçalera d'aquesta manifestació hi havia, per exemple, Robert Hernando (Secretari General de PxC), Victoria Álvarez (ex parella de Jodi Pujol Ferrussola), Santiago Abascal (dirigent de VOX), Francisco Caja (president de Convivencia Cívica Catalana) i Josep Alsina Calvés (vicepresident de Somatemps).

Qui hi ha darrere Somatemps?

L'entitat Somatemps va ser creada el novembre de 2013, però no va es va inscriure al registre d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya fins el 2 de gener de 2014, sis mesos i mig abans que Societat Civil Catalana s'inscribís al mateix registre. De la primera reunió celebrada a Santpedor se'n coneix part de la llista de convidats i si més no, la procedència política d'aquests: Ciutadans (C's), Partit Popular Català (PPC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Unión Progreso y Democracia (UPyD), Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Plataforma per Catalunya (PxC) i Movimiento Social Republicano (MSR), representada per qui llavors era el seu secretari general, Juan Antonio Llopart. Es coneix que entre els convidats a la reunió hi havia gent sense militància política prèvia, vells militants comunistes i també carlistes. Fa uns mesos va saltar a la palestra gràcies a un article del periodista Andreu Barnils, la relació del professor de l'Abat Oliba Javier Barraycoa amb la Comunión Tradicionalista Carlista (CTC). De fet, Barraycoa és Conseller Nacional del partit i Secretari de la junta regional de l'organització a Catalunya. Se'l pot veure en una fotografia (en primer pla, el segon per la dreta just davant de la creu) feta just després que el partit homenatgés els requetès de Nostra Senyora de Montserrat que van lluitar al bàndol franquista durant la Guerra Civil. Andreu Barnils també va posar al descobert un acte del partit ultradretà Democràcia Nacional (formació que va néixer de les cendres de l'organització neonazi CEDADE) fet a Castelló de la Plana on Barraycoa va presentar el seu llibre Cataluña Hispana en un sobri acte enregistrat en vídeo que va començar, per cert, amb un escrupolós minut de silenci als combatents caiguts de la Divivisión Azul, les tropes franquistes que van lluitar al front rus amb l'exèrcit nazi d'Adolf Hitler.

De Josep Ramon Bosch i Codina se'n sap ben poca cosa. Membre d'una coneguda família franquista de Santpedor i fill de José María Bosch Espinet, un activista de Fuerza Nueva (FN), amic personal de Blas Piñar, i candidat a les llistes del partit l'any 1980. En Bosch Espinet també era el responsable d'organitzar les misses en memòria de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera a Santpedor fins l'any 2005, quan el canvi de mossèn va posar punt i final a aquesta lamentable pràctica. Del seu fill però, no es té constància de cap altra militància que la que va tenir al PPC, sector Nebrerista, fins que se'l va convidar a marxar. De fet, Josep Ramon Bosch m'assegurava en una entrevista enregistrada aquest juliol que tot i que va ser un dels impulsors de Somatemps, feia mesos que n'havia deixat la presidència i que ja no tenia cap mena de relació amb l'associació. Del suposat President actual, el també professor de l'Abat Oliba, Jordi Cabanes, pràcticament no se'n coneix res més enllà de la seva activitat acadèmica, tot i que de fet, curiosament, qui té més rellevància pública dins de l'associació no és el seu president sinó Josep Alsina Calvés, el vicepresident de l'entitat.

Josep Alsina Calvés: un ultra de la vella guàrdia

El nom de Josep Alsina Calvés va posar els pèls de punta a l'Eudald: «En Pep Alsina era una persona extremadament violenta. Sempre atacava en grup, ell i en Joan Bosch (Joan Josep Bosch Tàpies) n'eren els líders, tots dos anaven armats, a cara descoberta, no tenien por de res perquè gaudien d'una impunitat absoluta. De fet aquell dia tos dos portaven pistola i la resta duien garrots. Jo en aquella època militava al PSUC, com molts dels companys de la facultat. Sempre ens quedàvem al pati de ciències, era el nostre lloc de reunió. O bé estàvem penjant cartells o bé discutiem de política. Aquell dia el recordo com si fos ara, van entrar «repartint» i arrencant cartells. Llavors vaig sentir els crits d'una noia, que des del segon pis l'havien penjat cap per avall agafant-la pels turmells m'entre l'amenaçaven de tirar-la dalt a baix. La gent s'escapava com podia, se sentien crits, cops... vaig passar molta por. De fet, el seu grup era habitual a la Universitat de Barcelona, també es passejaven per la rambla a repartir bufetades, anaven amb pistoles, navalles, pals i cadenes, no tenien miraments. Jo els havia vist apallissar companys i requisar-los els documents d'identitat, tenia terroritzada a molta gent. Estava convençut que després de l'episodi del pati de ciències l'havien expulsat de la universitat, de fet no se'l va veure més després d'allò. Però va resultar que l'expulsió sembla que no es va produir mai. Suposo que el fet que el seu pare fos catedràtic de la UB hi va tenir alguna cosa a veure... m'agradaria saber què hi surt al seu expedient universitari.»

Josep Alsina parlant amb la premsa durant la concentració davant de la seu de CiU d'aquest juliol.Josep Alsina parlant amb la premsa durant la concentració davant de la seu de CiU d'aquest juliol.

«Eudald» és el pseudònim d'un antic company d'estudis de Josep Alsina Calvés, que, casualitats de la vida, també va néixer a Ripoll. Tot i que han passat 37 anys d'aquells fets, l'Eudald prefereix romandre a l'anonimat. «Tinc família jo, i aquesta gent estan molt sonats» diu amb la veu mig tremolosa. Quasi quatre dècades després i encara porta la por al cos. Aquest episodi de 1977, narrat des d'una altre punt de vista, el recull Andreu Mayayo al llibre Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. Ensenyament, cultura, justícia. Volum VI-VII, que es pot trobar parcialment publicat a la xarxa. El llibre també descriu Josep Alsina com un militant ultradretà molt actiu i que en aquells temps exercia com a mà dreta de Joan Josep Bosch Tàpies, un dels ultres condemnats per l'atemptat contra la redacció de la revista El Papus, on hi va morir una persona. Cas, el de la revista El Papus —i la implicació de Bosch Tàpies, acusat de transportar la dinamita que va causar l'explosió—, àmpliament investigat i documentat pel periodista de capçalera Xavier Vinader.

Les primeres passes polítiques d'Alsina les trobem al Partido Español Nacional Socialista (PENS), una organització neonazi creada a Barcelona l'any 1970 i que tot i moure's en la clandestinitat, va tenir forts vincles amb el Servício Central de Documentación (SECED), fins al punt que aquesta organització dels serveis secrets franquistes va pagar un local i la possibilitat d'imprimir, de franc, grans tiratges de propaganda nacionalsocialista. El PENS, una de les dues organitzacions neonazis del moment, juntament amb el Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE), es diferenciava d'aquesta última per un major activisme, especialment durant la seva última època, fins al punt, d'incloure-hi accions armades: atemptats contra llibreries, sales de cinema i teatre o distribuïdores de llibres i editorials. Va ser rellevant la reestructuració organitzativa feta a partir de les directrius del líder neofeixista italià Stefano della Chiae, cap d'Avanguardia Nazionale (AN), i que van dur a la pràctica els llavors dirigents del PENS Ernesto Milà i Enrique Molina, convertint el PENS en una organització que tot i comptar amb unes poques desenes de militants, gaudia d'una estructura dividida amb sectorials que li va permetre créixer quantitativament i qualitativa. Stefano della Chiae va ser un dels màxims responsables de l'entramat ultradretà a nivell mundial durant els anys 70 i 80.

Tal va ser la implicació de Josep Alsina amb el PENS, que va ser una de les dues persones (juntament amb Ernesto Milà) que va relatar la història d'aquesta organització per tal de reconstruir-ne els fets al llibre Ultracatalunya, de Xavier Casals. De fet, gràcies a l'existència d'aquest llibre es té constància que després de la dissolució del PENS, Josep Alsina ingressà, juntament amb Ernesto Milà i altres militants a Fuerza Nueva (FN), l'organització liderada pel notari Blas Piñar. Tamé se'l va relacionar amb els Grupos de Acción Sindicalista (GAS), extrem que ell va negar, com també va negar haver militat al PENS, amb una sèrie de cartes creuades publicades a la revista El Ripollès durant l'any 1981 (El Ripollès, números 117, 118 i 119). No deixa de ser curiós però, que tot i amenaçar de querellar-se contra els que l'acusaven de pertànyer a aquests grups, ell mateix reconeixia, 25 anys després i a les pàgines del llibre Ultracatalunya, la seva militància al PENS.

El currículum polític d'Alsina és llarg i dispers, tant se'l pot trobar al PENS, com al número 15 de la llista electoral de Fuerza Nueva per Barcelona a les eleccions generals de 1982, escrivint articles per la publicació Tribuna de Europa des de mitjans dels anys 90, quan depenia de la formació neonazi Alternativa Europea (AN) fins a l'actualitat, vinculada al MSR i més recentment al partit de nova creació, Soberanía y Libertad (SyL).

Des de principis de la dècada del 2000 fins a l'actualitat, Josep Alsina Calvés ha ressaltat per transitar a l'entorn més intel·lectual i avantguardista de l'extrema dreta estatal, que sens dubte, s'ubica a Catalunya. Així doncs, tant se'l pot trobar escrivint articles a la publicació digital Tribuna de Europa o dirigint la revista Nihil Obstat, editada per Ediciones Nueva República. Cal recordar que Ediciones Nueva República és propietat de l'històric dirigent del MSR Juan Antonio Llopart, el qual va ser jutjat i condemnat a dos anys i mig de presó, però finalment absolt, pel cas de la Llibreria Kalki - Círculo de Estudios Indoeuropeos (CEI) - Ediciones Nueva República, on el fiscal acusava a Llopart i als altres tres imputats per un delicte continuat d'idees genocides, associació il·lícita i delicte contra l'exercici dels drets fonamentals per editar, publicar i distribuir milers de llibres d'ideologia nazi.

Juan Antonio Llopart durant un míting del MSR el 12 d'octubre de 2010 a Barcelona.Juan Antonio Llopart durant un míting del MSR el 12 d'octubre de 2010 a Barcelona.

Alsina també ha realitzat formacions, en diferents ocasions, pel partit ultrdadretà MSR —el eferent d'Alba Daurada a l'Estat espanyol— del qual el mateix Juan Antonio Llopart en va ser secretari general fins al trencament d'aquesta organització, que es va conèixer a finals d'agost d'aquest any. Actualment, Juan Antonio Llopart i d'altres exmilitants del MSR, han creat la recent organització SyL, de la qual sen sap ben poca cosa més enllà que els seus objectius immediats són preparar el seu congrés constituent i encetar una campanya antiindependentista de cara a la consulta del 9 de novembre. De fet la seva primera aparició pública va ser a Tarragona durant l'acte que Societat Civil Catalana va organitzar el passat 11 de setembre. Curiosament, la crònica d'aquest acte que hi ha penjada a la web de SyL, la rematen manifestant el seu suport incondicional a Somatemps. Cal remarcar que Josep Alsina també ha seguit els passos de Llopart: s'ha desvinculat públicament del MSR i ha manifestat el seu suport a SyL a través d'un article publicat fa pocs dies a Tribuna de Europa titulat «Aportaciones a la línea política de Soberanía y Libertad».

Avui en dia Josep Alsina i Calvés, catedràtic de biologia i geologia, vicepresident de Somatemps i el mateix individu que entrava armat a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, exerceix de professor de ciències en un institut públic de Nou Barris.

Somatemps, baluard de l'extrema dreta

Agents dels Mossos d'Esquadra identifiquen Alejandro Fernández després d'intentar agredir-me durant una concentració de Somatemps..Amb aquests antecedents no és d'estranyar doncs, que el nucli dur de Somatemps estigui format per destacats ultres de les diferents famílies de l'extrema dreta catalana. Als pocs actes que ha convocat s'hi ha pogut veure dirigents i militants del MSR, PxC, SyL, VOX, Democracia Nacional (DN), Falange Española de las JONS (FE-JONS), però també de C's, PP i responsables de Societat Civil Catalana. De fet, a les seves últimes convocatòries, la concentració d'aquest juliol contra «la casta nacionalista de Catalunya representada per la família Pujol» i la que es va fer a les portes del Parlament el 26 de setembre coïncidint amb la compareixença de l'expresident Pujol, s'hi van aplegar nombrosos militants d'aquestes formacions. A la primera concentració s'hi van aplegar destacats dirigents i militants històrics, com per exemple Josep Alsina Calvés que aquell dia i com de costum exercia de portaveu de Somatemps, Robert Hernando (secretari general de PxC), Alberto Sánchez (regidor de PxC a l'Hospitalet i fundador del Casal Tramuntana), Alejandro Fernández (ex militant de l'MSR, PxC i fundador del Casal Tramuntana) que aquell dia lluïa sense complexos el tatuatge amb el logotip d'Alba Daurada, Ariadna Hernández (coordinadora de VOX a la demarcació de Barcelona), Carlos Oliva (ex vicepresident de les Joventuts Identitàries de PxC), Ramón Cuadrado Carvajal (destacat militant de la ja dissolta organització Moviment Patriòtic Català [MPC] i condemnat a 6 anys de presó per col·locar una olla a pressió farcida de cloratita en un carrer djacent a les Cotxeres de Sants, on se celebrava concert alternatiu l'any 2001), M. Ángel Chiquillo i Joan Garriga (tots dos membres de l'executiva de PxC), Carlos Francisoud (alcaldable de PxC a Badalona i el màxim responsable de l'organització armada ja extinta Milícia Catalana, condemnat a 8 anys i mig de presó per associació il·lícita i atemptat l'any 1997). A l'acte també hi havia militants de base de Falange Española de las JONS, de Ciutadans, Democracia Nacional i el responsable de d'assumptes econòmics de Societat Civil Catalana, el professor d'economia de la UAB Ferran Brunet. A la segona concentració, la del passat 26 de setembre, a més d'una nodrida part d'alguns ultres que ja van assistir a la convocatòria davant de la seu de CDC, també s'hi va poder veure Javier Barraycoa, nombrosos militants i dirigents de PxC (aquest partir també convocava la concentració) i fins i tot el cabdill de Frente x España (FxE), David Castillo, organització que pocs dies abans havia estat notícia per fer una crida a «armar-se» i anar al Parlament el dia de l'aprovació de la Llei de Consultes.

Carlos Oliva i Ramón Cuadrado Carvajal en una concentració de Somatemps. Carlos Oliva i Ramón Cuadrado Carvajal en una concentració de Somatemps.

De l'embrió de l'espanyolisme civil a la força de xoc de l'espanyolisme

El més sorprenent de tot, deixant de banda l'alta densitat d'ultradretans a l'entorn de Somatemps, és que a la seva junta directiva no hi consta, legalment, cap dels dos noms que reivindica com a dirigents de l'entitat (Jordi Cabanes president i Josep Alsina vicepresident ) ja que segons fonts consultades, al registre de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya hi consta com a president de l'associació Josep Ramon Bosch. És a dir, que el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, també presideix l'associació Somatemps tot i que en una entrevista que em va concedir el passat 31 de juliol, va declarar que feia sis mesos que no tenia cap mena de relació ni orgànica ni associativa amb l'associació. També és destacable que una de les altres tres persones que formen part de la junta directiva actual de Somatemps és un actiu militant de C's de la Catalunya central.

Un altre detall a tenir en compte i que va avançar el periodista Xavier Rius Sant, és que de les reunions que Somatemps va fer amb la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, se'n va desprendre la idea que calia bastir una associació que encapçalés el discurs antiindependentista i que sigués prou àmplia com per encabir totes les sensibilitats, per la qual cosa era necessari restar protagonisme a la ultradreta. Sembla ser doncs, que la pròpia delegada del Govern és qui va esperonar als representants de Somatemps per crear el que avui en dia és l'entitat més sòlida que aglutina el front espanyolista a Catalunya: Societat Civil Catalana. De fet, segons altres fonts, Llanos de Luna, sabedora de la importància del moment polític actual, feia aquesta crida a totes les visites afins que l'anaven a veure per temes similars. Durant l'entrevista realitzada a Josep Ramon Bosch, aquest va reconèixer l'existència d'aquestes reunions i també haver-hi assistit. Tanmateix però, va negar rotundament l'extrem que apunta Xavier Rius Sant. De fet, segons explica a la mateixa entrevista, Societat Civil Catalana neix arrel de que diferents persones de l'entorn «nacionalista» i properes a Convergència i Unió es posen en contacte amb ell i amb Joaquim Coll (militant del PSC), que fins llavors no es coneixien entre ells, i és llavors quan es plantegen la necessitat de crear «un moviment absolutament transversal» i que mesos després acabaria quallant amb el nom de Societat Civil Catalana.

Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana i de Somatemps. Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana i de Somatemps.

Tot i negar insistentment i reiterades vegades vincles entre Somatemps i Societat Civil Catalana, una entrevista a Radio Intereconomía Cataluña a Josep Alsina Calvés contradiu, en part, la versió de Bosch. En aquesta entrevista, Alsina, que parla en nom de Somatemps i com a membre impulsor de Societat Civil Catalana, explica què és aquesta nova formació, quan just en aquell moment —un mes abans de la seva presentació— encara s'estava gestant. Alsina defineix aquesta organització com una «federació d'associacions» entre les quals, entre d'altres, Somatemps també en forma part i n'és una de les impulsores. De fet, Bosch també apuntava aquest confluència d'organitzacions, però va deixar molt clar que Josep Alsina no tenia res a veure amb Societat Civil Catalana. Sobta però, que si no tenia res a veure amb Societat Civil Catalana fos ell qui expliqués què era la nova associació a un mitja de comunicació com Radio Intereconomía Cataluña. També cal remarcar que Javier Barraycoa és un dels altres vincles entre les dues associacions ja que des de la mateixa Somatemps se l'ha presentat com un dels portaveus de l'associació i des de Societat Civil Catalana se l'ha reconegut com un dels seus impulsors i homes forts. Tant és així que just un dia abans de la presentació de SCC, escrivia un extens article a El Mundo explicant-ne les seves bases ideològiques.

Queda palès doncs, que tot i que són dues associacions diferents que neixen amb pocs mesos de diferència, la influència dels homes forts de Somatemps dins de Societat Civil Catalana és evident, comparteixen militants, simpatitzants i historiadors de referència. Somatemps és part impulsora i integrant de Societat Civil Catalana, i de fet, que no se'ns passi per alt un detall important: totes dues associacions les presideix un sol home, Josep Ramon Bosch i Codina. Quina és la diferencia, doncs?, Societat Civil Catalana ha aconseguit tenir una considerable quota mediàtica, així com prou fons econòmics com per organitzar actes com el de l'11 de setembre a Tarragona (pressupostat amb 100.000€) i el 12 d'octubre a Barcelona, cosa que Somatemps no ha fet tot i també sumar-s'hi. Així mateix, SCC ha difós una idea de transversalitat —incorporant a Joaquim Coll i altres persones de l’entorn del PSC— que Somatemps no ha pogut assolir —tot i els intents— en publicar-se la ideologia ultra d’alguns dels seus membres. El que sembla clar però, després d'evidenciar un notable activisme al carrer d'aquest suposat grup historicista, és que Somatemps ha realitzat aquelles manifestacions més compromeses que per algun motiu Societat Civil Catalana no ha convocat, esdevenint així, la força de xoc de l'espanyolisme a Catalunya.

Leer más ...
Suscribirse a este canal RSS